Documents Formació

El Procés constituent (Gerardo Pisarello) ® Xàbius

És un conjunt d’actuacions que impliquen ruptura jurídica amb l’ordre existent i culminen en una Constitució. Institucions noves, redefinir drets i obligacions…

Comporta un canvi polític i social?

No. Implica ruptura jurídica, una nova Constitució i una nova regulació de l’ordre polític. Però no comporta canvis polítics i socials profunds ni automàtics. Cal distingir ruptura jurídica de les ruptures polítiques o socials.

Pot contribuir a generar aquests canvis?

Una nova Constitució pot preveure una reorganització del poder executiu, del legislatiu i del judicial. Pot estipular nous drets i mecanismes de participació ciutadana i noves orientacions de l’economia. Aquests canvis no impliquen automàticament un ordre més just, però si la possibilitat que es desenvolupin projectes de societat ara mateix inviables.

A més, els poders provisionals escollits per dur a terme un Procés Constituent, o la Assemblea Constituent encarregada d’elaborar la Constitució, podrien adoptar mesures urgents, com ara el no pagament del deute il·legítim o l’establiment d’una banca pública no especulativa.

 

És democràtic per definició?

No. Un procés constituent pot ser democràtic, però també elitista o autoritari. Pot implicar a sectors amplis de la societat, començant per aquells en major situació de vulnerabilitat, o pot realitzar-se des de dalt, sota el control d’elits governants o de grups de poder no sotmesos al control de la ciutadania.

Què caldria per tal que es consideri democràtic?

El fet decisiu és la participació o la incidència popular en les diferents fases.

D’entrada, en la fase destituent de l’ordre previ, és a dir, en el canvi de correlació de forces que permet desplaçar, per pressió social o per via electoral, als representants institucionals existents i imposar-ne uns de nous.

En segon lloc, en el moment d’obertura del procés constituent pròpiament dit. Quan es trenca amb l’ordre antic i es planteja la necessitat de convocar una Assemblea Constituent per tal que elabori una nova Constitució. La participació ciutadana en les mesures polítiques i socials que s’adoptin (en l’elecció de l’Assemblea i en els projectes de Constitució que es discuteixin) pot ser fonamental per la configuració del règim polític i econòmic futur.

Finalment, a l’hora de ratificar la Constitució adoptada, que pot implicar una o més consultes a la població sobre les qüestions prèviament discutides.

Qui hauria de impulsar aquesta participació popular?

El caràcter més o menys participatiu d’un procés constituent depèn, en molts aspectes, d’un disseny institucional que promogui la participació. Però el que l’activa és una situació social d’insatisfacció enfront de la realitat preexistent. I un sentiment compartit que no hi ha més sortida que repensar a fons el marc institucional, els drets de la gent i les obligacions del poder.

Un procés constituent democràtic s’ha de veure dons com un procés d’autoorganització popular, mitjançant el qual la ciutadania pren la paraula per decidir les grans orientacions que ha d’adoptar la comunitat política.

Un procés constituent democràtic garanteix la millor Constitució possible?

No hi ha cap Constitució perfecte. Per això, cal que l’ordre polític garanteixi mecanismes de participació permanents i de control ciutadà sobre les institucions. La Constitució s’hauria de poder reformar a instancies de la ciutadania i compatibilitzar l’autogovern màxim de les majories amb la protecció de les minories vulnerables.

Quan s’acostuma a endegar un procés constituent?  

Hi ha situacions diverses. Com quan un poble decideix constituir-se formalment en un Estat. Els Estats Units (1787), les ex colònies europees els segles XIX i XX, i molts estats sorgits de processos d’independència les últimes dècades.

També es pot endegar quan el règim polític d’una comunitat és qüestionat de manera prou radical com per exigir una nova forma d’organització institucional. En aquests casos, l’impuls del procés constituent pot venir del mateix règim o de forces polítiques i socials, amb una forta pressió popular. És el cas dels processos que es van obrir recentment a l’Amèrica Llatina o a Islàndia.

 

Un procés constituent i una reforma constitucional són el mateix?

La principal característica d’una reforma de la Constitució és que procedeix d’acord a les normes constitucionals existents. Implica certa continuïtat i cert reconeixement de l’ordre constitucional vigent. En un procés constituent, però, es planteja l’elaboració d’una nova Constitució a partir de procediments nous. No hi ha continuïtat jurídica, sinó una ruptura amb l’ordre constitucional previ.

Això no implica que no es puguin establir punts en comú entre tots dos conceptes. Una reforma total també pot conduir, com un procés constituent, a una Constitució nova, encara que ho faci a partir dels procediments previstos en l’antiga. I també és possible fer una reforma per a la ruptura,

El procés que va conduir a l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978

El procés va ser un procés constituent, de ruptura jurídica, però tutelat i limitadament democràtic. L’exèrcit, l’Església i d’altres poders fàctics lligats al franquisme van tenir-hi un pes decisiu. Moltes forces socials i polítiques no van poder expressar-se plenament o van ser perseguides o il·legalitzades…

Per que cal plantejar un procés constituent a Catalunya?

Perquè els canvis socials, democràtics i nacionals que es reclamen no es poden fer en el marc del règim constitucional espanyol actual. Una Constitució oberta inicialment, malgrat els seus límits, s’ha tancat a través del seu desenvolupament i interpretació. I la reforma constitucional depèn dels partits majoritaris que l’han bloquejada. Això genera a Catalunya el clam d’un Procés constituent que permeti configurar des de baix una república catalana.

I per què es diu, de vegades, en plural, que calen processos constituents?

En un context tan interdependent com l’actual, és molt difícil que un procés constituent democràtic pugui tenir èxit en un país petit, si no es produeix alhora a escales més amplies. És per això que la demanda d’un procés constituent democràtic al Principat hauria de buscar complicitats, per exemple, amb processos semblants a d’altres terres de parla catalana, a Espanya i a Europa.

 

 Comparativa entre Procesos Constituyentes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Fem Sant Antoni

Quin barri volem?

HISTORIA ES MEMORIA

Comentaris i cites d'ara i d'abans / Comentarios y citas de hoy y de ayer

PAH Barcelona

Plataforma d'Afectats per la Hipoteca

Teresa Forcades i Vila

pàgina web oficial

Parlament Ciutadà

programes, accions i consultes d'autogovern ciutadà

Associació ENSALUT

Por unas condiciones ambientales dignas, en defensa de la salud y de la vida.

SALUT amb SENY

II Jornada Farmacríticxs-NoGracias

L'HOSPITAL CLÍNIC EN LLUITA

PER UNA SANITAT UNIVERSAL, PÚBLICA I DE QUALITAT

SANT PAU EN LLUITA !

PER UNA SANITAT PÚBLICA, DE QUALITAT I UNIVERSAL

%d bloggers like this: